Resultats de la cerca

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle…

Professor a l’École des Langues Orientales 1911-50, a l’École Pratique des Hautes Études des del 1919 i a l’Institut d’Ethnologie 1926-59, s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social De les seves obres cal destacar la direcció de Les langues du monde 1924, amb AMeillet, Linguistique et matérialisme dialectique 1948, Histoire d’une langue le français 1950, Pour une sociologie du langage…

Es doctorà en ciències a la Soborna i fou pensionat per a estudiar la fisiografia d’Andorra En esclatar la Primera Guerra Mundial s’exilià a Catalunya, on entrà en contacte amb els geògrafs del país, especialment amb Pau Vila i amb Jaume Marcet Després d’una primera etapa d’investigació, durant la qual estudià Andorra, l’Urgellet, la Cerdanya i la regió volcànica d’Olot, es dedicà a treballs generals de caire divulgador És autor del mapa topogràfic d’Andorra 1925 i collaborador del Servei Geogràfic de Catalunya 1921 i del mapa geològic de Catalunya 1926 Residí a Sant Boi i donà classes a la…

Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou allunyat de París, juntament…

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació

Influït per Honegger, compongué música escènica a la recerca d’un teatre total, amb elements cultes i populars, com les òperes còmiques Le Poirier de misère 1927, Ginevra 1942 i Puck 1949 Compongué també ballets, música simfònica, de cambra i de film

El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La merveilleuse…

Fou catedràtic d’orgue 1926-56 i director 1954-56 del conservatori de París Deixà dos oratoris, motets, un concert per a orgue i orquestra 1934, simfonies i obres didàctiques

Influït per l’impressionisme, s’inicià en la pintura 1908-10 i, amb l’aparició del simultaneisme i la dissociació de les formes, creà un nou art Nu baixant l’escala , 1912, museu d’art de Filadèlfia, que exposà a l' Armory Show Abandonà Europa el 1914 i es traslladà a Nova York, on creà els ready-made , quan valorà artísticament, com a antiart, objectes d’ús pràctic rodes de bicicleta, urinaris, etc Participà, amb Man Ray i FPicabia, a les manifestacions dadaistes de Nova York, i féu una pintura, síntesi de cubisme, futurisme i surrealisme La casada despullada pels seus celibataris 1915-23…

Formà part de la direcció de La Nouvelle Revue française i publicà novelles i contes, d’intenció moralista entre d’altres L’Ordre premi Goncourt, 1929, el conte La Grâce 1941 i els reculls de relats Attendez l’aube 1970 i i Avons-nous véçu 1977 Publicà també assaigs de crítica Proche du silence , 1973 i el dietari Je vous écris 1960-63 El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française