Resultats de la cerca

Graduat a l’Escola Superior d’Hostaleria de Madrid El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d’Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d’Aro, i S’Agaró Hotel, entre d’altres Des del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Platja d’Aro 1970-79, impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l’Europa central i del nord, i l’any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava…

Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…

Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana Cavani Més…

Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC  del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…

Situació Interior de la capçalera de la petita església rural J Riera L’ermita de Sant Bartomeu, anomenada Sant Bartomeu de Matamala en referència a la masia veïna, és situada a la cota de 420 m al vessant nord de la serra de Sant Patllari Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau A uns 6 km de Banyoles, a la collada del Sant del Matxo, cal prendre un trencall sense indicació, a mà esquerra, que porta en uns 500 m a l’ermita de Sant Bartomeu JMC-JRM Història La capella del mas Matamala de Merlant és d’origen desconegut, bé que…

Situació Una vista de conjunt de l’església, amb l’estructura romànica molt modificada F Tur Aquesta església es troba damunt un pujol, a 986 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós, afluent de la de Merlès, vora la carretera de Berga i presidint la vall de Matamala, que és situada al sector nord-occidental del terme Mapa 293M781 Situació 31TDG248682 Per arribar-hi cal agafar la carretera que, abans d’arribar a Ripoll venint de Barcelona, surt de la N-152 vers les Llosses, C-149 el trencant per a arribar a Matamala es troba al punt quilomètric 9 JVV…

Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Sant Salvador dels Angles Santa Maria de Vallsera Font-rabiosa Sant Sebastià de Font-rabiosa Formiguera Santa Maria de Formiguera La Llaguna Sant Vicenç de la Llaguna Sant Valentí d’Espona Matamala Sant Pere de Matamala Puigbalador Sant Joan Baptista de Puigbalador abans Sant Salvador Sant Martí de Riutort Ral Sant Romà de Ral