Resultats de la cerca

S’inicià de petit en grups de gòspel, i dugué la tradició musical d’aquest gènere al pop i al soul L’èxit que assolí traspassà les fronteres de la comunitat afroamericana, a la qual pertanyia La seva veu impressionant, acompanyada d’una dicció molt clara i un to afable i càlid, sorprengué molt a l’època En són exemples peces com You Send Me , Wonderful World , Only Sixteen , Bring It on Home to Me , Another Saturday Night , Shake o A Change Is Gonna Come Escriví la major part dels seus temes, fou un ferm defensor dels drets d’autor i creà una discogràfica per a nous músics Utilitzà la seva…

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Es crià prop de Nova Orleans i després a Minneapolis Estudià diversos instruments i formà part de l’orquestra familiar Al principi dels anys trenta, ja amb el saxòfon tenor, treballà a Kansas City, on formà part de les orquestres de Walter Page, Bennie Moten i Count Basie El 1934 treballà mig any a l’orquestra de Fletcher Henderson i el 1936 tornà amb Basie quan la seva orquestra debutà a Nova York Hi romangué fins el 1940 gravant Shoe Shine Boy , Lady Be Good , Every Tub , Jive at Five i Lester Leaps In , entre altres títols Després treballà amb el seu propi conjunt, amb el qual enregistrà I…

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota una…

Començà a enregistrar els primers discs el 1926 com a guitarrista acompanyant pocs anys més tard obtingué un gran èxit en solitari i com a líder dels grups que formà El 1938 féu un concert al Carnegie Hall de Nova York que el projectà a la fama i el 1951 realitzà la primera gira per Europa Actuà a Barcelona el 1953 Les seves cançons tenen una gran vàlua, a banda de la musical, per al coneixement del repertori de la música popular negra nord-americana del s XIX El 1955 publicà una autobiografia, Big Bill Blues

Fill d’un viatjant de comerç i d’una quàquera, a 12 anys la família es traslladà a viure a Saint Louis, i els anys de la depressió econòmica treballà en una fàbrica de sabates, mentre ja escrivia narracions i aconseguia d’entrar a la Universitat de Iowa, on es llicencià 1940 El 1940 s’estrenà, sense cap èxit, la seva primera obra, Battle of Angels , que reféu posteriorment titulant-la Orpheus Descending 1957 El seu primer gran èxit teatral fou The Glass Menagerie 1945, que el féu conèixer internacionalment, i després escriví A Streetcar Named Desire 1947, Summer and Smoke 1948, The Rose…

Germà dels també destacats músics de jazz Thad Jones trompeta i Elvin Jones bateria, cresqué en un ambient musical Estudià piano i de molt jove començà a tocar en bandes locals de Michigan, on la seva família s’havia traslladat Influït en un principi per Earl Hines , Art Tatum i Fats Waller , el 1944 es traslladà a Nova York per treballar amb Hot Lips Page, on entrà en contacte amb el moviment renovador del be-bop   amb John Kirby, Howard McGhee, Coleman Hawkins, entre d’altres, estil del qual esdevindria amb els anys un dels representants més prototípics, i amb els líders del qual tocà…

Els anys quaranta anà a Detroit, on obtingué un gran èxit amb cançons com Boogie Chillun , Boom Boom , I'm in the Mood o Crawling Kingsnake Els anys setanta s’establí a Califòrnia, on collaborà amb músics de rock com ara Van Morrison, els quals influí Considerat un dels millors intèrprets del gènere, publicà un gran nombre de discs, entre els quals destaca The Healer 1989

Graduat per les universitats de Michigan 1966 i Califòrnia 1970, en la seva joventut es guanyà la vida amb oficis diversos S’inicià amb narracions que publicà en revistes fins a mitjan anys setanta, que es dedicà amb preferència a la novella i als reculls de contes També fou periodista esportiu els anys vuitanta i professor en diverses universitats, entre d’altres, les de Princeton 1980-81 i Harvard 1994 Ha publicat les novelles A Piece of my Heart 1976, The Ultimate Good Luck 1981, The Sportswriter 1986, Wildlife 1990, Independence Day 1995, premis Pulitzer i Faulkner, Lay of the Land 2006…

Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley  i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…