Resultats de la cerca

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart 1989-98 i el…

És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino,…

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev

Estudià amb Nižinskaja i Ličin Actuà com a solista als Ballets Russes de Montecarlo i a l’Opéra de París i passà després al New York City Ballet, de Gerge Balanchine , amb qui s’havia casat el 1946 Fou la primera ballarina americana que actuà a l’Opéra de París 1947 i al Teatre Bol’šoj de Moscou 1960 Fou una defensora dels drets dels indígenes nord-americans Un cop retirada, fundà el Chicago City Ballet 1974-87 La seva germana, Marjorie Tallchief Denver, Colorado, 19 d’octubre de 1927, també ballarina, estudià amb els mateixos mestres i actuà com a solista al Grand Ballet de…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…

Estudià música a Atenes i a partir del 1966 amplià la seva formació amb I Markevitc, primer a Madrid i després a Montecarlo També treballà amb N Boulanger 1967-69 a París El 1970 dirigí el seu primer concert amb l’Orquestra de Montecarlo A partir del 1971 fou convidat assíduament a dirigir concerts de l’Associació de Grans Concerts de la Sorbona París, amb una especial dedicació a la música del segle XX El 1976 guanyà el premi de direcció en el Concurs Marinuzzi de San Remo El mateix any dirigí la versió integral de L’Orestie , de D Milhaud El 1984 fou nomenat…

Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara…

Guanyà el Campionat d’Europa 1980 i en fou dos cops subcampió 1979, 1985 També guanyà tres Campionats d’Espanya i aconseguí dues victòries de la seva classe al Ralli de Montecarlo i una al París-Dakar

Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un…