Resultats de la cerca

El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot…

Defensa que jugà a l’Espanyol del 1919 al 1925, on formà un gran duo defensiu amb Eugenio Montesinos Disputà un partit amb la selecció catalana el 1924

Format a Sant Carles, on fou deixeble de Rafael Montesinos Paisatgista, viatjà per Europa Decorà a Madrid palauets —com el dels ducs de Santoña—, cafès i salons És ben representat al Museo de Arte Moderno de Madrid

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Es fundà l’any 1979, en un primer moment com a Departament d’Esports de la Federació d’Associacions de Sords de Catalunya El primer president fou Sebastián Montesinos Andrés L’any 2001 passà a ser federació esportiva S’encarrega de l’organització dels Campionats Esportius de Sords de Catalunya i de totes les lligues corresponents a les diferents modalitats esportives practicades basquetbol, billar, bowling, ciclisme, escacs, futbol, petanca, tennis i tennis de taula L’any 2009 tenia 2936 esportistes federats i, el 2011, 14 clubs inscrits

Competí representant l’Escola Espor-tiva Llor de Sant Boi de Llobregat Aconseguí la quarta posició al Campionat d’Europa de pentatló 2010 Es proclamà campió 2008 i subcampió 2009 d’Espanya juvenil Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya absolut 2011 Participà en els Youth Olympic Games i assolí un diploma olímpic per la seva cinquena posició 2010 Integrà la selecció espanyola S’entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Treballà sota les ordres del tècnic Manuel Montesinos Fou finalista com a millor esportista promesa masculí en la XVI Nit de l’…

Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista, per exemple, a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València Quan morí el seu germà Marià 1875, Lambert el substituí com a mestre de capella del Collegi del Patriarca, on romangué fins a la seva…

Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El grup…