Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
geneta

Geneta
Frédéric Salein (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels vivèrrids, que ateny uns 50-60 cm.
L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans
dic-dic
Zoologia
Antílop nan de la subfamília dels antilopins amb una alçada de 30 a 40 cm a la creu.
Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia
tamàndua
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.
Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia
ovins
Mastologia
Subfamília de mamífers de la família dels bòvids, de cap enlairat, coll relativament llarg i potes esveltes.
Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa
singnatiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis.
Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània
collie

Collie
Mastologia
Gos de pastor, originari d’Escòcia.
Ateny una alçària de 0,55 a 0,60 m Té el musell llarg i punxegut i les orelles petites El pelatge és molt dens i aspre el del coll, les potes i les natges és especialment llarg i de color generalment viu És molt actiu, intelligent i molt apte per a conduir grans ramats Avui dia, però, és més aviat una raça de luxe
colobra de mar
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels ofídids, de cos allargat, serpentiforme i sense escates, que pot arribar a més de 2 m de llargada.
La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos
babirussa
babirussa
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels suids semblant al senglar, però de dimensions més grans.
Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent
cova de Muricecs
Cova
Cova del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), situada a la serra del Montsec, al sector del congost de Terradets.
S’hi han trobat restes de fauna quaternària, sílex i ceràmica de l’edat del bronze S’hi ha detectat un important punt de cria de tres espècies de ratpenats amenaçades i d’alt interès per la conservació a Catalunya ratpenat de peus grossos Myotis capaccinii , ratpenat de musell llarg Myotis myotis i ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale Des de l’any 2007 es regula l’accés i la visita de la cavitat
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina