Resultats de la cerca

Pobres esperant la sopa, Isidre Nonell, 1899 /MAM

Procedent del poble de Bassegoda Alt Empordà, a la primeria del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes Pertany a la primera generació Pere Bassegoda i Mateu 1817—1908, mestre d’obres, i contractista amb els seus germans paletes Bonaventura Bassegoda i Mateu i Josep Bassegoda i Mateu Fou autor, a Barcelona, de la casa Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya Són de la segona generació els fills de Bonaventura, Bonaventura Bassegoda i Amigó , Joaquim Bassegoda i Amigó 1854-1938, que fou catedràtic i…

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

Es fundà l’any 1903 i tingué notables jugadors els germans Gost, Tarrida, Zurita, Montells, Llopis, Bofill, Nonell, Vilaseca i Català Participà en la primera edició del Campionat de Catalunya 1904, però la temporada 1905-06, després d’inscriure’s en el torneig, es retirà i no trigà a desaparèixer

L’iniciador de la dinastia fou Antoni Castelucho i Vendrell Barcelona 1835 — París 1910 dibuixant i gravador a Barcelona fundà 1895 una acadèmia de dibuix i pintura autor d’un important tractat de perspectiva teatral 1896, juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana Barcelona 1870 — París 1927 Aquest, pintor, amic de Casas i de Nonell, fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja de Barcelona i, a París, de l’Académie Whistler, de la qual esdevingué professor adjunt el 1904 fundà a la capital francesa l’ Académie de la Grande Chaumière pintà profusament i mantingué…

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

En sortiren quinze números Fou dirigida per Pere Romeu, que en redactava els davantals Hi collaboraren, entre altres, Miquel Utrillo, Josep M Roviralta, Ramon Reventós i Frederic Pujulà, i hi dibuixaren Ramon Casas —que hi publicà, entre altres treballs, alguns dels seus famosos retrats al carbó—, Mir, Pichot, Nonell, Rusiñol, Gosé, Opisso, Riquer, etc Portaveu de les activitats i inquietuds del grup d' Els Quatre Gats , fou l’antecedent immediat de la més ambiciosa Pèl & Ploma

Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc