Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Ramon Besa Camprubí
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià en El 9 Nou 1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui 1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera 1998 i Del genio al malgenio 1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens 1999…
coma de Claror
Coma
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu, dins el terme d’Andorra la Vella.
És dominada pel pic de Claror 2 602 m alt i pel de Monturull 2 761 m, el qual, pel coll de Claror , enllaça amb el pic de Perafita 2 756 m Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror , al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser Baixa Cerdanya
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la…
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el…
Santa Margarida de Vilaltella (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del cantó nord-oriental, amb la capçalera a primer terme G Orriols Les ruïnes de la capella romànica es troben situades dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, i molt a prop de la masia de Vilaltella i a llevant de Perafita Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 27,7 —y 54,0 31 tdg 277540 Per anar-hi cal prendre la carretera que va de Prats de Lluçanès a Sant Boi, i al punt quilomètric 12,6, un cop passat Perafita es pren una…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
refugi dels Estanys de la Pera

Refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
Club Hípic Manlleu
Hípica
Club d’hípica de Manlleu.
Fundat el 2003, fou reactivat després d’anys d’inactivitat per diversos aficionats als raids Sota la presidència de Víctor Naranjo arribà al mig centenar d’associats i situà la seva seu social a Roda de Ter Competeix en l’àmbit català i estatal, i ha guanyat en alguna ocasió el Campionat de Catalunya de raid per equips Destaca Àlex Luque, campió de Catalunya de raid Ha organitzat diverses curses per la comarca, com la cursa de Perafita, i el 2011 celebrà la primera edició del Raid Català, de 90 km