Resultats de la cerca

Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG

El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata

El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom

Debutà com a professional pels volts del 1865 al Teatre Odeon de Barcelona Actuà al dels Camps Elisis i al Principal El 1870 formà amb la seva futura muller, Carlota de Mena , la companyia Tutau-Mena, veritable institució del teatre català Estrenà obres de Guimerà, Roca i Roca, Pin i Soler i les primeres produccions d’Ignasi Iglésias, el qual donà a conèixer, i fou el primer a presentar obres d’Ibsen a Catalunya Fou empresari del Teatre Novetats de Barcelona Hi acollí l’Associació d’Autors Catalans 1886 quan aquesta deixà el Teatre Romea

Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de contes Dotat…

Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular Passat el modernisme, recollí…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat…

Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb què obtingué…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…

El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat…