Resultats de la cerca

Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca 1995, El…

L’any 1976 publicà la biografia Joan Alsina Xile al cor , primer document que explicava l’assassinat del sacerdot català al Xile de Pinochet, i amb el qual guanyà el premi Aedos de biografia 1975 Posteriorment hi hagué una nova versió ampliada a Vida, comiat i mort de Joan Alsina 2001 Amb La recerca secreta de Josep M Mercader 1992 biografia la vida d’un jove català anònim davant la malaltia i posteriorment mort a causa de la sida Des de la dècada dels anys noranta ha emprès l’ampli projecte de realitzar la biografia de Miquel Martí i Pol, de la qual ha publicat dos volums Miquel Martí i Pol…

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en…

Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell

El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868 Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el…

El castell de Pujades tenia una capella dedicada a santa Eulàlia i dos altars Al voltant del 1300 estava en estat ruïnós aleshores el bisbe de Barcelona concedí llicència a Guillem de Pujades, canonge de Barcelona, per traslladar els objectes de culte de la dita capella a una de nova construïda a Pujades el 1338 sota l’advocació de santa Cecília El 1776 encara restava en bon estat Avui, però, ha desaparegut del tot

Jeroni Pujades publica la Crònica Universal del Principat de Catalunya