Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Nicolau Rossell
Cristianisme
Frare dominicà, inquisidor general i cardenal.
Ingressà al convent de Mallorca 1326 i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació El rei Pere III el nomenà capellà reial 1340 En el capítol provincial de Lleida 1448 fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia 1349 Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València El papa Innocenci IV el féu cardenal…
Josep Rossell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848
Joan Rossell
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca L’any 1763 substituí Jaume Caselles en el magisteri musical de la catedral de Toledo El succeí en aquest càrrec Francesc Jomar i Carol És autor d’un villancico a vuit veus amb acompanyament de violins, d’una introducció a quatre veus amb instruments i d’una Fuga i cànon a vuit veus
Francesc Rossell
Música
Músic.
Es formà a l’Escolania de Montserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus
Francesc Rossell
Música
Músic.
Format a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l’any 1607 Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó
Núria Rossell Vilar

Núria Rossell Vilar (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Joventut de Badalona i s’incorporà posteriorment al CD Mataró, amb el qual guanyà diversos títols de la primera divisió femenina Posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, on jugà diverses temporades i on també assolí la Lliga i la Copa de la Reina Acabà la carrera al CIBES de la màxima categoria femenina Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català
Joan Francesc Rossell
Medicina
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Metge, polític i escriptor.
Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni…
,
Pere Joan Rossell
Història
Advocat i polític.
Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’…
marquesat de Rossell
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 al seu sumiller de cortina Jaume Rossell, natural d’Oriola, únic titular.
turó de Rossell
Muntanya
Muntanya (340 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi de Lloret de Mar (Selva), que domina la platja de Canyelles.