Resultats de la cerca

Ingressà a la marina l’any 1914 i en fou ministre 1944-58 i almirall 1970 Partidari de Salazar, fou president de la república 1958-74 i nomenà MCaetano per substituir Salazar Destituït pel cop militar d’abril del 1974, s’exilià al Brasil, però el 1978 tornà a Portugal

Collaborador d' A de Oliveira Salazar des del 1929 i tingut per ideòleg de l’Estado Novo, fou ministre de colònies 1944-47 i de la presidència 1955-58 El 1968 succeí Salazar i intentà una liberalització moderada del règim, però tornà als mètodes dictatorials Pres el poder pels militars 1974, fou deposat i s’exilià al Brasil, on fou cap de l’institut de llei comparada de Rio de Janeiro Publicà diverses obres de dret administratiu

Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, el 2011 era una de les deu millors jugadores del rànquing català La seva parella habitual és Alejandra Salazar Ha estat tres vegades campiona de Catalunya de Clubs 2008-10

En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat

Els primers aviadors voluntaris alemanys parteixen d'Hamburg Mussolini envia avions i pilots Salazar reitera al general Mola la possibilitat d'enviar l'exèrcit portuguès en la seva ajuda D'altra banda, França i Gran Bretanya formen el Comitè de No Intervenció, pel qual renuncien a prestar la seva ajuda a la República espanyola

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació

El 1951 publicà la seva primera obra, la peça teatral Isolda Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Lisboa des del 1957, lluità contra la dictadura d’Oliveira Salazar De la seva extensa obra en vers destaquen Gaviotas em Terra 1959, Os Amantes e outros contos 1968, As Quatro Estaçoes 1980 i Tópicos recuperados 1992 També traduí diversos poetes espanyols al portuguès

Cap al 1934 ingressà en les joventuts comunistes, de les quals esdevingué secretari general el 1935 Llicenciat en dret, fou empresonat 1937-38, 1940 i 1949-60 pel règim de Salazar El 1960 s’evadí i s’installà a Moscou Secretari general del partit comunista 1961, l’any 1974 tornà a Portugal, on fou ministre sense cartera 1974-75 S'oposà a l’eurocomunisme, tot mantenint una fidelitat estricta a l’URSS

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista