Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
Borgonya
Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.
És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el…
Déodat Guy Silvain Tancrède Gratet de Dolomieu
Geologia
Mineralogia i petrografia
Geòleg i mineralogista francès.
Estudià la regió volcànica de Sicília, Calàbria i els Alps 1790, on descobrí la dolomia , que prengué el seu nom
Luxeuil-les-Bains
Vila del departament de l’Alt Saona, França.
Estació termal important, té indústria de foneria, de teixits de cotó i de mobles Té un museu arqueològic, amb material provinent de l’antiga Luxovium, i diversos monuments arquitectònics monestir s XIII i basílica de Saint-Pierre s XIII-XIV
Ronchamp
Municipi del departament d’Alt Saona, al Franc Comtat, França.
Al damunt d’un turó fou construïda el 1955, en substitució de l’antiga capella del s XV de Notre-Dame-du-Haut, una capella de petites dimensions projectada per Le Corbusier És obra de ciment amb superfícies còncaves i sostre en forma de vela corba, amb sortint que cobreix un altar exterior destinat a les celebracions a l’aire lliure els dies de pelegrinatge
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…
Montceau-les-Mines
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, al departament de Saona i Loira.
És un nucli d’explotació minera hulla i industrial construccions mecàniques, matèries plàstiques i aparells elèctrics
Paray-le-Monial
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Indústria ceràmica i material refractari fabricació de teixits Es conserva l’església d’un antic monestir benedictí 1190 amb un campanar octagonal al mig del creuer i un fresc romànic a l’absis, que representa una Majestat El convent de la Visitació, on visqué santa Margarida Maria d’Alacoque, ha estat lloc de pelegrinatge des del s XIX i centre de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
Le Creusot
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Fundada a la fi del s XVIII com un centre huller, actualment és un important nucli siderúrgic i d’indústria tèxtil, de ceràmica i de cristall
Doubs
Riu
Riu de França, afluent, per l’esquerra, del Saona (450 km).
Neix a les muntanyes del Jura i, seguint la direcció SW-NE fins a Audincourt, fa frontera entre Suïssa i França s’orienta després cap al sud-oest, fins a arribar a Chalon-sur-Saône, on desguassa Passa per Besançon És de règim nivopluvial, amb un cabal mitjà de 54 m 3 /s