Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
sil·limanita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, nesosilicat del grup dels silicats d'alumini, amb impureses de ferro, magnesi i calci.
Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis
síl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes Hi ha diverses modalitats de reproducció sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa
sil·lepsi
Gramàtica
Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa; per exemple, la majoria han dit que no
.
síl·labus
Llista, catàleg, índex.
sil·labari
Educació
Llibre per a aprendre a llegir pel mètode sil·làbic, és a dir, partint de la síl·laba (no dels simples sons isolats) com a element fonamental de la paraula.
Posterior a l'abecedari, fou ja ideat per VIckelsamer 1527, bé que sistematitzat per JKVogel 1841 Unit al mètode fònic d’HStephani 1804, obrí les portes al mètode global
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
síl·laba mixta
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, síl·laba començada i acabada amb consonants.
nucli sil·làbic
marge sil·làbic
Fonètica i fonologia