Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
Sofija Asgatovna Gubajdulina

Sofija Asgatovna Gubajdulina
© Lucerne Festival / Peter Fischli
Música
Compositora tatarorussa.
Una de les creadores més importants de la segona meitat del segle XX Estudià al conservatori de Kazan primer i després al de Moscou El 1975 fundà el grup Astrea, amb el qual realitzà una interessant tasca d’investigació musical amb instruments del folklore caucàsic i de l’Àsia central Oberta igualment a la música occidental, es donà a conèixer internacionalment a la dècada dels vuitanta amb la interpretació que feu Gidon Kremer del seu concert per a violí Offertorium La seva música es caracteritza per una profunda religiositat i un marcat simbolisme Del seu catàleg poden mencionar-se també…
Sofja Asgatovna Gubajdulina
Música
Compositora russa.
Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…
Sofja Kovalevskaja

Sofja Kovalevskaja
Matemàtiques
Matemàtica russa.
Deixebla de Weierstrass i dotada d’un gran talent, es dedicà sobretot a l’anàlisi matemàtica, on féu notables aportacions a l’estudi de les equacions en derivades parcials i mostrà com la teoria de funcions pot ésser aplicada a problemes de física Escriví també algunes novelles
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…
Palau de les Arts

Palau de les Arts i l’Hemisfèric, en primer terme, dins la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009, durant la qual…
Konstantin Nikolov Il’jev
Música
Compositor i director d’orquestra búlgar.
A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques…
Konstantin Pavlov
Literatura
Poeta búlgar.
Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema El 1980 el seu guió per al film Il’juzia ‘Illusió’, dirigit per L Staikov, fou…
Borís III de Bulgària
Història
Política
Rei dels búlgars.
Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants
