Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Teodor de Canterbury
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury.
Format a Síria i Atenes, anà a Roma com a monjo, on fou consagrat inesperadament arquebisbe de Canterbury 668 pel papa Vitalià Reformador en els camps de la disciplina, del culte i de la formació eclesiàstica —decisiu per a l’església medieval anglesa—, organitzà les seus sufragànies, n'afegí vuit a les quatre existents i obtingué l’obediència del bisbe de York Wilfrid Hom li atribueix, equivocadament, un Liber penitentialis La seva festa se celebra el 19 de setembre
Teodor Abū Qurra
Literatura
Cristianisme
Monjo, bisbe i escriptor siríac.
Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Teodor Asensio Rovira
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics
Teodor Soum Baures
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista i dirigent.
Fou campió d’Espanya de velocitat Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1947-53 i el 1951 exercí de delegat de la Federació Espanyola de Ciclisme davant de la Unió Ciclista Internacional Rebé la medalla d’or al mèrit ciclista
Teodor Llorente i Falcó

Teodor Llorente i Falcó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…
,
Teodor Llorente i Olivares
Teodor Llorente i Olivares
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura
Literatura catalana
Política
Poeta, periodista, historiador i polític.
Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…
, ,
Teodor Baró i Sureda

Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Historiografia catalana
Polític, periodista i escriptor.
Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…
, ,
Teodor II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1605).
Fill de Borís Godunov El seu regnat fou disputat pel primer fals Demetri, que es féu proclamar tsar Teodor i la seva mare Maria moriren en un aldarull instigat pels boiars
Teodor II de Mistràs
Història
Dèspota de Mistràs (1407-28).
Fill de l’emperador Manuel II, succeí el seu oncle Teodor I Sota la seva ègida fou obtinguda la gairebé completa unificació del Peloponès amb l’annexió d’Acaia, així com la major esplendor cultural i artística de Mistràs Protector d’intel*lectuals i humanistes, deixà el poder al seu germà Constantí despotat de Mistràs i es retirà en un monestir