Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Santa Cecília de Terrers o del Pujol (Navès)
Art romànic
Situació Situat a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a poca distància de Sant Lleïr, hi ha el gran casal gairebé abandonat de cal Pujol Mapa 292M781 Situació 31TCG896605 Uns 400 m abans d’arribar a Sant Lleïr, arrenca un camí que va a Busa, i pel qual, uns 200 m més amunt, s’arriba a un desviament a mà dreta no permès als vehicles De fet, a peu no hi ha més de deu minuts A mà dreta de la façana principal, al peu d’una font i uns abeuradors, enmig d’esbarzers hi ha el caminet que porta al cim del turó que domina aquesta contrada JCT Història No hem pogut trobar cap referència històrica d’aquesta…
Sant Serni de Terrers o de la Torre (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on és apreciable la porta d’entrada, al capdavall de la nau, i el cos d’edifici erigit posteriorment J Pons Sant Serni de Terrers o de la Torre és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Capolat, a l’inici de la Vall de Lord i prop de la riera de l’Aigua de la Corba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,9 — y 62,8 31 TCG 949628 Per arribar a Sant Serni cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i…
Terrés
Església
Església dedicada a Santa Cecília i antiga parròquia del municipi de Navès (Solsonès), al NE de Besora, aturonat a 879 m alt., al límit amb el terme d’Olius.
Sant Serni de la Torre
Església
Església situada a l’extrem septentrional del municipi de Capolat (Berguedà), prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
els Tres Roures

Monòlit dels Tres Roures
© Patrimonifunerari.cat
Sector o indret
Indret del municipi del Bruc (Anoia), al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular
Santa Maria del Camí

Capella de Santa Maria del Camí, a la Garriga
© Fototeca.cat
Monestir
Medicina
Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga
Sant Pere de la Cort (Navès)
Art romànic
D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…
Sant Quintí de Travil o de Taravil (Capolat)
Art romànic
Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878 aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora,…