Sant Quintí no conserva cap testimoni de la seva construcció romànica car l’edifici actual és obra de les modificacions dels segles XVII i XVIII. L’església, però, és una de les més antigues, documentalment, de la comarca. Taravil o Travil fou un dels punts de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878; aquesta repoblació iniciada pel comte va permetre al bisbe d’Urgell Galderic, de refer-hi també l’organització religiosa i parroquial, concretament a les esglésies de Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora, Valldora, la Pedra, Terrers i Travil (Taravilde). Alguns drets que tenia la dignitat episcopal d’Urgell a la Vall de Lord foren usurpats més tard pel comte Sunifred II d’Urgell i el bisbe Guisad II en reclamava la seva restitució l’any 948. L’església de Travil surt esmentada també en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que cal considerar del final del segle X o del començament de l’XI (... atque Terreros sive Taravil). Sant Quintí degué perdre el seu caràcter parroquial, car en la visita efectuada al deganat de la Vall de Lord l’any 1312, no és esmentada com a tal. S’integrà als dominis de la gran i poderosa família dels Cardona i el segle XVIII era sufragània de Sant Martí de Capolat, formant part de l’oficialat de Cardona. Avui l’església de Sant Quintí de Travil resta sense culte i depèn de Sant Martí de Capolat.