Resultats de la cerca

Continuació de la vall de Miarnau, rep aquest nom, aigua avall del mas de Jaume Tarragó, entre les serres dels Masos de Flix i de les Vallfenoses Discorre en direcció S, per desguassar a l’Ebre, al toll de Sebes

Té el seu origen a la sortida del pantà de l’Arròs, i discorre en direcció N-SE pel sector oriental del municipi A prop de l’indret de lo Toll de Montagut, rep per l’esquerra les aigües de la séquia dels Reguers Al seu pas sota la N-II, a uns 500 m del Segre, convergeix amb la séquia Major, punt on comencen la séquia de la Noguera i el torrent d’Alcarràs

Hom obté còpies d’aquests negatius en emulsions de gelatina dicromatada, les quals, un cop han estat tenyides amb colorant dels respectius tres colors fonamentals, són aplicades sobreposades a una pellícula positiva, revelada, fixada i proveïda de banda sonora El primer assaig de tecnicolor fou fet en la pellícula The Gulf Between 1917, i la primera pellícula comercial que emprà aquest sistema fou The Toll of the Sea 1921 Actualment el terme “color per Technicolor” significa que el procés de laboratori ha estat realitzat per la firma Technicolor

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià Moianès, de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES, presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà aquest cas, més dubtós

Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período…

Ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès 1932 Després dels treballs topogràfics a la serra d’Aralar Guipúscoa, fou deixeble i collaborador de Nadal Llopis, amb qui feu topografies de cavitats a les Illes Balears, la vall de Serradell i Montserrat cova del Salnitre durant la dècada de 1940 El 1948 participà en la fundació del Grup d’Exploracions Subterrànies GES de la seva entitat, que presidí 1959-60, i dugué a terme activitats al massís de Garraf, les Illes, el País Basc i la Cueva del Agua Granada, aleshores la més fonda de la Península 1950 Fou codirector, amb Serra Ràfols i de Villalta, de…

Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…

Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…