Resultats de la cerca

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales…

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…

Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal

Antoni Rovira i Virgili funda Acció Republicana

Mor a l’exili Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili publica El Nacionalismo Catalán

Rovira i Virgili funda el diari “La Nau”