Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
hamaïde
Heràldica
Mena de rastell llevadís en forma completament desnaturalitzada que és representat com tres faixes, l’una damunt l’altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
climograma
Meteorologia
Geografia
Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat, la gràfica resultant del qual permet d’obtenir els índexs climàtics.
El terme fou creat per T Griffith Taylor Amb canvis d’escala i afegint noves dades hom confecciona diferents tipus de climogrames, com el de Visher, per a predir les collites, o el de Gaussin, per a estudiar l’aridesa
punt eutèctic
Física
Química
Punt del diagrama de canvi de fases determinat per la proporció de la mescla eutèctica, en abscisses, i la temperatura de solidificació d’aquesta, en ordenades (quan hom considera constant la pressió).
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
diagrama N-Z
Física
Representació gràfica dels distints núclids en un sistema de coordenades cartesianes rectangulars en el qual el nombre atòmic es representa a l’eix d’abscisses i el nombre de neutrons a l’eix d’ordenades.
sinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i un segment de longitud unitat OP que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x, valor de la projecció de OP sobre l’eix y
.
Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1
angle polar
Matemàtiques
Coordenada que forma part d’un sistema de coordenades polars del pla, i que indica l’angle format per l’eix de les abscisses i la semirecta que determina el punt donat amb l’origen.
L’angle polar és sempre la segona coordenada
cosinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x
i y
, i un segment de longitud unitat OP
que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x
, valor de la projecció de OP
sobre l’eix x
.
Aquesta projecció és el cosinus de l’angle α i és denotada per cos α El cosinus de l’angle α determinat entre dos segments qualsevol és el cosinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al cosinus d’un angle són cosα+β=cosα cosβ-sinα sinβ cos-α= cosα cosαcosβ = cosα+β+cosα-β/2 cosα + cosβ = 2 cosα + β/2cosα - β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α + sin 2 α = 1
subnormal
Subnormal 1
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats una corba y
= f
( x
) i un punt
x 0
d’aquesta, distància del punt de l’eix d’abscisses on la normal a la corba en
x o
el talla al punt d’abscissa
x o
del mateix eix.
La correlació estratigràfica
Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…