Resultats de la cerca

L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental

Diaca romà, actuà eficaçment en la solució del cisma acacià És important la seva professio fidei , dita també fórmula d’Hormisdes 519 a favor del concili de Calcedònia contra les determinacions imperials La seva festa se celebra el 6 d’agost

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà sobretot en classe dragó Guanyà la Copa Acacia i el 1r Campionat d’Espanya de Dragons 1960, el Trofeu Baudilio Danés 1961, i la Copa Diputació 1964 Competí en classe dragó durant els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb Joan Mirangels i el seu germà Santiago

Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les flors de les…

Vinculat al Reial Club Nàutic Barcelona, començà a navegar el 1940 i els anys de la postguerra destacà en la tasca de recuperar i promoure la classe 6 m fórmula internacional Aconseguí el reconeixement oficial de l’especialitat per la Federació Espanyola de Clubs Nàutics i fou secretari de la classe Entre altres èxits esportius, assolí el Campionat d’Espanya Trofeu Hispania F6 III 1957 amb l’ Acacia III

Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva…

Fa de 5 a 6 m del cap als peus i té el cap prim i esvelt, amb unes excrescències de 3 a 5 recobertes de 2 a 2,5 m i el tronc és massís, amb el llom molt inclinat l’altura a la creu és de 3-3,5 m La cua fa 1 m Pesa de 500 a 1 000 kg Habita, en ramats de 10 a 20 individus, a la sabana d’Àfrica La seva alimentació és herbívora, especialment de fulles i brots d’acàcia N'hi ha nou subespècies que es diferencien pel nombre d’excrescències i pel color i la forma de les taques poligonals del pelatge