Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscil·lacions en el grau d’humitat ambiental. Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic; aquest és el cas de Sapindus, que il·lustra aquesta fotografia (× 1,5).
Jordi Vidal / MIPS.
A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors. Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents. Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i margues de colors esblanqueïts, amb intercalacions de guixos. Les capes continentals burdigalianes arriben en aquesta zona a una espessor de 350 m i es caracteritzen perquè la majoria són detrítiques i de colors vermellosos. A la base d’aquesta formació es recollí una fauna fòssil, constituïda principalment de mamífers, entre els quals podem destacar formes que sembla que han de correspondre a Amphitragulus elegans i a A. gracilis, Procervulus dichotomus, Palaeochoerus meissneri i Aceratherium, com també les restes de tortugues i d’invertebrats que permeten de precisar que aquesta fauna vivia en una zona boscosa amb pluges torrencials periòdiques. En zones pròximes a pantans litorals s’estenien boscos que eren menys atapeïts com més allunyats es trobaven de les aigües, i que donen pas a agrupacions amb predomini de les lleguminoses arbòries o arbustives capaces de viure en llocs poc humits.
El clima d’aquesta regió durant el Miocè inferior devia ser tropical o subtropical, atès l’elevat nombre de formes càlides que s’hi han trobat. L’alt percentatge de plantes adaptades a viure en ambients secs, capaces de suportar períodes de sequera si fa o no fa prolongats, permet de suposar l’existència d’estacions amb precipitacions escasses. La presència d’una gran quantitat de fragments de vegetals trencats indica un transport brusc o d’una deposició en un medi agitat, i això ens fa suposar que, ocasionalment, les pluges devien ser torrencials. Aquesta flora presenta grans semblances amb la de puig Major, ja que en els dos jaciments abunden les miricàcies i hi són nombrosos els gèneres comuns (Typha, Myrica, Quercus, Grevillea, Acacia, Sapindus, etc.), cosa que ens permet d’assenyalar que les condicions ambientals eren semblants i que són d’una antiguitat bastant similar.
Les temperatures mitjanes anuals se situarien a la ratlla dels 22°C. La humitat a prop dels pantans devia ser suficient per a la supervivència dels boscos en èpoques de sequera. Possiblement hi havia estacions plujoses amb precipitacions torrencials seguides d’altres de seques de durada variable. La flora presenta característiques intermèdies entre les oligocenes i les del Miocè superior, però més pròxima al període anterior i amb peculiaritats pròpies.
A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils miocens dels jaciments de Costa Blanca (Baix Llobregat), amb dades elaborades per l’autor, a partir de fonts diverses.
| ANGIOSPERMES MONOCOTILEDÒNIES | Phragmites oeningensis, Poacites, Sabalites, Typha |
| ANGIOSPERMES DICOTILEDÒNIES | Acacia sotzkiana, Acacia, Banksia deikeana, B. helvetica, B. martorellensis, Bumelia minor, Caesalpinia townshendi, Cassia ambigua, C. berenices, Cinnamomum, Colutea salteri, Dalbergia bella, Ficus, Grevillea haeringiana, Lomatites aquensis, Mimosa hispanica, Myrica arenesi, M. balearica, M. faya, Myrica, Myrsine celastroides, Protea catalaunica, Podogonium knorrii, Quercus elaena, Q. neriifolia, Robinia elliptica, Sapindus falcifolius |