Resultats de la cerca

Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l’estudi de la vitamina E , de la cianazida i d’alguns enzims Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia

Hom hi distingeix una primera etapa dominada per les acadèmies de l’anomenada època gaonítica segles VI-XIII, regides pels mestres i els caps gaons de les acadèmies de Jerusalem des del 1127, al Caire i les babilòniques de Sura i de Pumbedita Amb la dispersió subsegüent del poble jueu, s’inicià una segona etapa, en què les yeixivàs s’associaren estretament a la sinagoga i, amb aquesta, es constituïren en el centre de la comunitat jueva de cada localitat Tot i que a Europa, entre els sefardites, hi hagué importants escoles a la península Ibèrica Barcelona, Toledo,…

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Sacerdot, fou arxiver del Collegi del Corpus Christi En 1645-67 fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini manuscrites

Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid

Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals  Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil

Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad

És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid

L’inspirador fou JB Colbert, el qual veia en el diari una manera de posar la cultura al servei de l’estat i de les tesis polítiques oficials Desaparegut el 1792 i reeditat des del 1816, el 1902 fou adquirit per l’Institut de France i fou convertit en òrgan informatiu de les cinc acadèmies franceses

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa