Resultats de la cerca
Es mostren 7561 resultats
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre…
acció negatòria
Dret civil català
Acció mitjançant la qual el propietari d’un immoble pot fer cessar les pertorbacions il·legítimes (immissions, servituds, etc) del seu dret i protegir la llibertat del seu domini.
D’aquesta manera, pot assolir el restabliment de la cosa a l’estat anterior a la pertorbació jurídica o material, de conformitat amb la llei catalana 13/1990, sobre l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge En l’exercici de l’acció negatòria hom també pot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis produïts i no cal que l’actor provi la illegitimitat de les pertorbacions com les derivades d’immissions produïdes per olors perjudicials que causen danys substancials L’acció negatòria és incompatible amb…
acció ordinària
Economia
Dret mercantil
Acció que atribueix al seu titular el conjunt normal de drets determinats per la llei que integren la condició de soci.
Es diferencia de l’acció preferent, que atribueix al seu titular avantatges especials, com un percentatge més gran de dividends o una major quota de liquidació del patrimoni social quan la societat es dissol
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en…
Acció Catalana
Partit polític
Vegeu Acció Catalana Republicana. .
Acció Catòlica
Inicialment, organització oficial de l’Església catòlica destinada a la incorporació dels laics a l’apostolat de la Jerarquia eclesiàstica.
Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya,…
acció preferent
Economia
Dret mercantil
Acció que atorga uns drets especials al seu propietari, per contrast amb l’acció ordinària.
acció directa
Política
Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l’afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediació de persones o institucions no afectades pel conflicte, o bé organismes de conciliació.
Les formes més freqüents de l’acció directa són la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge
Acció Catalana
Política
Moviment polític nacionalista de Catalunya, creat com a resultat de la Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5 de juny de 1922), convocada per elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista disconformes amb l’actuació dels dirigents d’aquest partit que consideraven poc nacionalista, per antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per joves intel·lectuals independents.
Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…
acció nominativa
Economia
Dret mercantil
Acció en la qual consten literalment les dades identificatives del seu titular, únic facultat per a exercictar els drets i les obligacions inherents a l’acció.