Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
llana de vidre
Tecnologia
Material fibrós format per fibres de vidre de 2 a 3 μ de diàmetre, aglomerades per mitjà de resines termoenduribles.
Hom l’empra com a aïllant tèrmic i acústic
efecte secundari
Farmàcia
Acció no desitjable, sovint de tipus nociu, produïda per un medicament.
En són exemples l’acció ulcerativa de l’aspirina sobre els budells, l’acció virilitzant de certs anabolitzants i l’acció de les estreptomicines sobre el nervi acústic
boca
Música
Obertura acústica practicada a les taules de ressonància d’alguns instruments de corda, especialment els de corda pinçada com ara guitarres, llaüts o violes de mà, entre d’altres.
La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais
llindar
Biologia
Psicologia
Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
El llindar varia, segons el tipus de cèllula que s’ha d’excitar fibra muscular, cèllula nerviosa, etc, les condicions de la cèllula temperatura, estat de repòs o fatiga, etc i la natura de l’estímul elèctric, acústic, lluminós, etc
tro
Meteorologia
Fenomen acústic que acompanya el llamp.
És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp
Ernst Florenz Friedrich Chladni
Música
Físic acústic alemany d’origen hongarès.
Estudià dret i medicina a Leipzig, però es decantà cap a la física i dedicà la seva vida a l’estudi del so Se’l considera un dels pares de l’acústica Destacà pels seus treballs sobre la transmissió del so i la seva velocitat a través dels cossos sòlids Recorregué Europa fent conferències sobre acústica, a més de demostracions públiques dels seus descobriments Inventà dos instruments, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de vidre Els seus instruments i experiments despertaren admiració arreu del continent europeu i cridaren l’atenció de l’Acadèmia de Ciències de París Escriví…
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc
oclusió
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
Durant aquesta interrupció pot haver-hi, o no haver-hi, vibracions vocàliques i obertura simultània del canal rinofaringi Els moments anterior i posterior de l’oclusió comporten els trets rellevants, en forma de transició de valors freqüencials, des del punt de vista acústic La represa, generalment violenta, del corrent fònic després de l’oclusió és anomenada explosió
metrònom
Música
Aparell emprat en pedagogia musical que produeix un soroll semblant al tic-tac d’un rellotge, a intervals regulars, la durada dels quals pot ésser variada mitjançant un pes mòbil col·locat en el pèndol de l’aparell.
Serveix per a indicar els temps d’una composició musical a la velocitat adequada Inventat per DNWinkel, fou difós per JNMälzel, que se n'atribuí la invenció Els metrònoms electrònics consisteixen en un oscillador de quars que genera els impulsos que defineixen el ritme, un amplificador del senyal amb la sortida acoblada a un altaveu i un indicador lluminós simultani a l’acústic
microscopi
Microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric