Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
petita i mitjana empresa
Economia
Empresa de dimensions reduïdes, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
Hi ha una gran varietat de criteris de classificació de les PIME Segons la Comissió Europea, han de complir dues condicions tenir una plantilla menor de 500 treballadors i un immobilitzat inferior als 75 milions d’euros Aquests requisits es mantenen sempre que una societat de major dimensió no sigui propietària de més de dos terços del capital Constitueixen més del 90% del teixit productiu dels països i zones més industrialitzades, com ara els Estats Units o la Unió Europea Les petites i mitjanes empreses reben un tracte preferencial en l’aplicació de les regles de la competència, del dret de…
Igor Aleksandrovič Moisejev
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i director de ballet rus.
Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb el qual,…
pentàmetre
Literatura
En la mètrica clàssica grecollatina, vers constituït per una successió de cinc metres (dipòdies o peus).
El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…
Nicola Francesco Haym
Música
Violoncel·lista, compositor i llibretista italià d’origen alemany.
Entre el 1694 i el 1700 fou violoncellista de l’orquestra privada del cardenal Pietro Ottoboni, sota la direcció d’Arcangelo Corelli En 1701-11 treballà a Londres com a músic de cambra del duc de Bedford, al qual subministrava colleccions de música impresa importada des de Roma per a la seva biblioteca particular El 1718 era al servei del duc de Chandos a Cannons, on s’interpretà el seu anthem The Lord is King 1719, que fou molt apreciat per la seva temàtica de gran contingut espiritual Haym contribuí de forma destacada a l’establiment de l’òpera italiana a Londres i compongué àries per a les…
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent augment del grau…
Emma Maleras i Gobern
Música
Ballarina, coreògrafa, intèrpret de castanyoles i pedagoga.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, on completà estudis de piano, i a l’Escola de Dansa de Pauleta Pàmies, fou també deixebla de J Magriñà, J Sánchez, El Estampío i F González, la Quica , i de l’escola Pericet Els anys seixanta creà un mètode propi adaptant la tècnica del piano a les castanyoles, i concebé el bigrama, una transcripció al pentagrama amb una línia per a cada mà Enregistrà discs amb acompanyament de castanyoles i zapateado i realitzà gires com a concertista per Europa Entre les seves partitures per a castanyoles destaquen les obres de concerts a dues, tres…
,
solta
Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments del cas, no incongruentment amb aquests.
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa…
Jaume Balius i Vila
Música
Compositor i mestre de capella.
Estudià a Montserrat 1778 Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell 1780-81, de Girona 1781-85 i de Còrdova 1785-1822 i al convent de La Encarnación de Madrid 1787-89 Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs de la…
,