Resultats de la cerca

Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc

És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el descarnament, o l’addició…

Sovint constitueix una addició posterior d’origen litúrgic

La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià També és comuna l…

Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…

Consisteix en un derivat sulfonat del producte d’addició del naftalè i l’àcid oleic

Els procediments moderns de refinatge fan pràcticament supèrflua l’addició de productes antisutge a la gasolina

Així, l’addició de traces de coure, argent o manganès provoca la fosforescència del sulfur de zinc

Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és…

Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’…