Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
protectorat d’Aden
Història
Conjunt d’antics petits estats àrabs lligats a partir del 1882 a la Gran Bretanya per tractats de protecció i que el 1937 es constituïren en un únic protectorat (290 000 km; 700 000 h [1962]).
Estava dividit en un protectorat oriental, que comprenia la regió de Hadramaut —en sentit ampli— amb l’estat kathīr'í de Saiwun, l’estat qa'aití de Shihr i Al-Mukallā la ciutat d’Al-Mukallā és la més important d’aquest protectorat oriental, el soldanat amhrí de Qishn i Soqotrā i el soldanat wahidí de Bar Hāf i Bir ‘Alī i els xeicats d’Irqah i d’Al-Haurā, i en un protectorat occidental , amb vuit soldanats, dos emirats i set xeicats, el més important dels quals era l’estat dels abdalís amb la capital a Lahej Una part dels estats d’aquest protectorat occidental crearen el 1960 la Federació d’…
Organització de la Unitat Africana
Organització supraestatal d'àmbit africà vigent entre els anys 1963 i 2000.
Amb seu a Addis Abeba, fou fundada al maig del 1963 La seva missió principal era promoure la descolonització i l’enfortiment de la independència dels nous estats africans sobre la base, en general majoritària, del no-alineament, així com la cooperació econòmica, política i cultural L’òrgan principal era la conferència dels caps d’estat i de govern Integrada per tots els estats independents africans, s’hi adheriren també els nous estats sorgits després de la fundació L’admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica provocà el 1984 la sortida del Marroc Assolida la independència…
Unión Social Hispánica
Partit polític
Associació política ultradretana i espanyolista fundada a Barcelona el primer de juliol de 1933 i dissolta el 30 de març de 1935.
Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix…
Federació de Les Tres Classes de Vapor
Història
Societat obrera creada a Barcelona poc després de la Revolució de Setembre (1868), aplegant els tres rams de la indústria tèxtil: filadors, teixidors i jornalers.
Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya Barcelona, Sallent Bages, Vilanova i la Geltrú, Manlleu, Manresa, Mataró, Centelles, etc Sota la direcció de Climent Bové, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tomàs Valls, Eudald Xuriguera i d’altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congrés Obrer de Barcelona 1870 i s’adheriren a l’AIT 1871 Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a Mà per formar la Unió…
Confederació Sudista
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.
La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud 1860 s’hi uniren 1861 Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas llurs representants, reunits a Montgomery Alabama, que en fou elegida la capital,…
Mans Unides
Organització no governamental fundada el 1960 i vinculada a l’Església catòlica.
Té l’origen en el manifest de l’organització catòlica UMOF Unió Mundial d’Organitzacions Femenines, que el 1955 publicà un manifest per a erradicar la fam al món, al qual s’adheriren el 1959 les dones d' Acció Catòlica a l’Estat espanyol Creada l’any següent, el 1961 féu la primera collecta, que el 1970 passà a ser duta a terme a totes les parròquies de l’Estat El 1973 s’independitzà d’Acció Catòlica i adoptà el nom actual Actualment les seves activitats es divideixen en cinc branques agrícola, educativa, sanitària, de promoció social i de promoció de la dona Ha dut a terme, a…
Partido Español Nacional Socialista
Partit polític
Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968 per Fernando Poveda, a qui posteriorment succeïren en la direcció del grup Enrique Molina i Ernesto Milá.
Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…
lliura esterlina
Economia
Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.
El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al s X formà part del ducat de Saxònia Al s XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la jurisdicció…
Die Brücke
Nom amb el qual s’autodesignaren, en constituir-se grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff.
Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la…