Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
declaració de lesivitat
Dret
Requisit previ per a l’anul·lació dels actes administratius de drets.
Comporta la constatació, per la pròpia administració, que un acte admistratiu infringeix l’ordenament jurídic o perjudica l’interès general, amb la qual cosa l’administració és habilitada per impugnar-lo davant la jurisdicció contenciosa administrativa
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
Yaoundé
Ciutat
Capital del Camerun i de la província del Centre-sud.
Centre polític i administratiu, a 700 m d’altitud, s’ha desenvolupat ràpidament tenia 100 000 h el 1965, cosa que es manifesta a través de la creació de moderns barris on hi ha els edificis públics administratius i comercials Poc industrialitzada, és principalment una ciutat residencial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Yaoundé, fundada el 1962 És seu d’arquebisbat catòlic
Alagó
Una de les més antigues famílies de la noblesa aragonesa establerta a la vila d’Alagó (Saragossa) des que fou reconquerida per Lope Garcés, el qual ja el 1119 començà a usar com a cognom el de la dita vila.
Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda
El regionalismo
Obra de Joan Mañé i Flaquer, inicialment escrita en forma d’articles adreçats des del Diari de Barcelona a l’escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l’any 1887.
Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol
José Gutiérrez de la Concha e Irigoyen
Història
Militar
Militar, marquès de l’Havana.
Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886
Francesc de Junyent i de Vergós
Història
Política
Polític, segon marquès de Castellmeià, fill gran i hereu de Francesc de Junyent i de Marimon.
El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona
cúria
Cristianisme
Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
apel·lació
Dret processal
recurs
judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o tribunal interposa davant un jutge o tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.
L’apellació dóna lloc a un nou estudi i decisió de l’afer, tot tenint en compte les actuacions del plet inicial, així com les noves allegacions —escrites o verbals— de les parts per regla general, però, no hi pot haver pràctica de noves proves ni admissió de nous documents L’apellació pressuposa una estructuració jerarquitzada dels òrgans judicials, que forma graus o instàncies En els procediments administratius l’equivalent a l’apellació és l' alçada , molt emprat també en els judicials amb el mateix sentit
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat