Resultats de la cerca

Fill d’un dirigent de la premsa oficial franquista, es graduà l’any 1963 a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid i fou redactor en cap del diari Pueblo i més tard subdirector d' Informaciones Cap d’informatius de RTVE en el darrer Govern franquista 1974, l’any 1976 fou cofundador del diari El País , del qual fou director fins l’any 1988, quan passà a dirigir com a conseller delegat el grup de comunicació Prisa , editora d’aquest diari, fins el 1999 L’any 2008 ocupà el càrrec de director executiu de Prisa i l’any 2011 assumí la presidència del consell d’administració del diari És autor d’…

Especialista en el període de la dictadura franquista, és professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Combina la docència universitària amb la investigació al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, del qual forma part de l’equip director Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, Patria, Justicia y Pan Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme…

Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines  CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme  Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…

Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari El 1929 anà a…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y Letras”, i el…

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

L'any 1954 arribà al Paraguai, on inicià l'estudi de la llengua i la cultura guaranís Es doctorà en ciències religioses per la Universitat d'Estrasburg 1969, amb la tesi La creación de un lenguaje cristiano en las misiones de los guaraníes en el Paraguay Durant els anys setanta fou testimoni del genocidi del poble aché al Paraguai, fet que denuncià en el llibre La agonía de los Aché-guayaki  1973, i que li suposà l'expulsió del país 1976 L'any 1977 s'installà a l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul, on convisqué amb la comunitat índia ena-wené-nawé A partir de la seva convivència a la selva…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Gran Canària, feina que abandonà per dedicar-se a la poesia Es donà a conèixer amb Escrito en el agua 1969, Los círculos del infierno 1976, El abedul en llamas 1978 i Otesnita 1979 Treballà en temes d’acció i dinamització culturals, raó per la qual fou un dels poetes de més projecció internacional de la poesia castellana de les darreres dècades, amb obra traduïda a més de quaranta llengües La seva obra poètica continuà amb  La visita del mar 1984, Solo muere la mano que te escribe 1989,  Los rostros escuchados 1989,  Resplandor…

Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es…