Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
basalt

basalt
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i color fosc.
És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una dorsal…
ferricianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6]3 -
.
Hom obté els ferricianurs tractant una sal de ferroIII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció Fe 2 SO 4 3 + 12KCN →3K 2 SO 4 + 2K 3 FeCN 6 Tractant un ferricianur soluble amb Fe 2 + hom obté el ferricianur ferrós, o blau de Turnbull, segons la reacció 3Fe 3 + + 2FeCN 6 3 - → Fe 3 FeCN 6 2 ↓
aplita

Aplita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia de la família dels granits i de grans molt petits.
És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització
al·lantoïna
Bioquímica
Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula
que, en els mamífers altres que l’home i els primats, és el terme final del catabolisme de les purines.
Es troba en llur orina i també en nombrosos vegetals L’allantoïna racèmica forma cristalls que es fonen a 238°C, solubles en àlcalis, poc en aigua i menys encara en alcohol o èter Per hidròlisi dóna, en medi alcalí, àcid allantúric, i amb certs enzims, àcid allantoic Al laboratori és obtinguda oxidant l’àcid úric amb permanganat Ha estat utilitzada en medicina
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
pentaeritritol
Química
Alcohol tetrahidroxílic saturat.
És un sòlid cristallí blanc, de sabor dolç, que es fon a 262°C És soluble en l’aigua i insoluble en els dissolvents apròtics Hom l’obté per reacció de l’acetaldehid amb un excés de formaldehid, en medi alcalí És molt fàcilment esterificable amb àcids orgànics És emprat en la fabricació de resines alquídiques i en la síntesi de productes farmacèutics, plastificants, insecticides, olis assecants i explosius
perborat
Química
Nom que hom dóna a l’anió [B2(O2)2(OH)4]2 -, obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen.
El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia
cianhidrina de l’acetona
Química
Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropannitril o α-hidroxiisobutironitril: (CH 3
) 2
C(OH)CN.
Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent