Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
rèmol de petxines
Peça de rèmol al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular, els ulls a la banda esquerra, amb formacions òssies dèrmiques a la part superior, gairebé sense peduncle caudal i de color gris verdós, terrós o groguenc, amb clapes.
S’alimenta de peixos i habita a la Mediterrània, a la mar Negra i al sud de l’Atlàntic
suslic europeu
Suslic europeu
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors de la família dels esciúrids semblant a l’esquirol, però una mica més petit, amb el cap semblant al de la marmota, la cua curta i taques dorsals blanques molt evidents.
Habita a l’estepa russa, on excava grans galeries, i s’alimenta de vegetals i petits animals, com ara insectes
estany de Lladres
Estany
Petit estany a la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m).
Regulat per la presa de la Font Grassa, alimenta, a través del canal de Lladres , la central de Lladres central de Lladres
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans
coma de Subenuix
Vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Espot, que davalla del pic de Subenuix (2.949 m), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
moc
Zoologia
Urocordat de l’ordre dels desmomiaris, de la família dels sàlpids, que ateny uns 10-12 cm de llargada i constitueix l’espècie més gran del grup.
Transparent i de consistència gelatinosa, s’alimenta de fitoplàncton, que filtra amb l’aparell branquial És comú a la Mediterrània, sobretot a la primavera
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic
aguará-guasú
Aguará-guasú
Press-office.fc.de (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, de color rogenc, semblant a un llop, però no tan corpulent, amb el pèl i les potes molt llargs, orelles grosses i musell afinat.
Habita el Brasil, el Paraguai i el nord de l’Argentina Té hàbits nocturns i s’alimenta d’animals petits i d’algunes fruites
cargol bota
Cargol bota jove
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla oval i de mida mitjana o grossa.
S’alimenta principalment d’equinoderms, les parts calcàries dels quals dissol amb la secreció àcida de les seves glàndules salivals És freqüent a la Mediterrània