Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Solidaridad Obrera
Periodisme
Periòdic òrgan de la Confederació Regional de Llevant, que aparegué a València del març del 1919 a l’agost del 1920.
Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935
Fernando Savater
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor basc en castellà.
És professor de la Universitat del País Basc Influït per Nietzsche, els lliurepensadors i un cert anarquisme, s’ha preocupat sobretot de qüestions ètiques És autor d’assaigs Apóstatas razonables , 1976 La infancia recuperada , 1976 Panfleto contra el Todo , 1978 Criatura del aire , 1979 Invitación a la ética , 1982, premi Anagrama d’assaig La tarea del héroe , 1983 sobre estètica, Ética para Amador , 1991 Sin contemplaciones , 1993, etc, de novelles Caronte aguarda , 1981 El jardín de las dudas , 1994 etc, narracions Episodios pasionales , 1986 i obres teatrals Catón Un…
fort de la Mola
Fort situat a la península de la Mola (Maó).
Construït entre el 1848 i el 1852, algunes de les seves dependències han servit com a penitenciaria militar El 1921 hi foren empresonats 34 sindicalistes barcelonins, entre els quals Seguí, Barrera, Viadís, Lluís Companys i el periodista Juli Amador arran de la insurrecció de Jaca 1930 hi foren empresonats els capitans Sediles i Salinas i 21 militars més el 1934, 20 soldats i un guàrdia civil per adhesió a la rebellió d’Astúries El 3 d’agost de 1936 hi foren afusellats els caps militars de Menorca adherits a la revolta i, l’endemà, forces incontrolades hi mataren 86 oficials El…
Camarón de la Isla
Música
Cantaor andalús renovador del flamenc.
Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock , el jazz i les músiques orientals, i fins i tot collaborà amb la Royal Philharmonic Orchestra L’…
Club de Boxa Gavà
Boxa
Club de boxa de Gavà.
Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de…
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005…
Ausiàs Marc, poeta
Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant Acuita’t, doncs…
Fernando León de Aranoa
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001, Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015…
Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar austriacista.
Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del…
Independents de les Urbanitzacions i Associacions de Sitges
Partit polític
Partit local de Sitges inscrit a l’abril de 1994 i promogut per Amador Conde (secretari general).
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 135 vots 1,5% en lesde 1999, 137 vots 1,5%