Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven pràcticament nus,…
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
mohicà | mohicana
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup algonquí que ocupà fins al segle XVII l’actual estat de Nova York (EUA).
Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995 hom estimava la…
hopi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo, que habita al nord-est de l’estat d’Arizona.
Parlen una llengua xoixon de la família lingüística utoasteca Són dividits en clans matrilineals, agrupats, al seu torn, en fratries Agricultors i ramaders sedentaris, viuen en cases de pedra i fang característiques La seva artesania és molt rica, especialment la ceràmica La religió hopi presenta rituals i cerimonials de gran complicació Actualment són uns 6 000 individus
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través…
precolombí | precolombina
Dit de les cultures i de l’art desenvolupats pels pobles indígenes d’Amèrica, especialment abans de l’arribada de Colom (amerindi).
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
tarasca
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita al NW de l’estat de Michoacán (Mèxic), a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro.
La seva cultura —reflectida en la Relación de Michoacán , crònica del s XVI— és mantinguda en gran part per la població actual uns 50 000 individus Són excellents artesans treballen l’os, la fusta i la laca