Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven pràcticament nus,…
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995…
mohicà | mohicana
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup algonquí que ocupà fins al segle XVII l’actual estat de Nova York (EUA).
Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper
hopi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo, que habita al nord-est de l’estat d’Arizona.
Parlen una llengua xoixon de la família lingüística utoasteca Són dividits en clans matrilineals, agrupats, al seu torn, en fratries Agricultors i ramaders sedentaris, viuen en cases de pedra i fang característiques La seva artesania és molt rica, especialment la ceràmica La religió hopi presenta rituals i cerimonials de gran complicació Actualment són uns 6 000 individus
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
precolombí | precolombina
Dit de les cultures i de l’art desenvolupats pels pobles indígenes d’Amèrica, especialment abans de l’arribada de Colom (amerindi).
abipon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família guaicurú, que habita la riba septentrional del riu Bermejo (ara territori argentí, bolivià i paraguaià).
Al s XVIII migrà vers el sud travessant el Chaco, i s’installà en territori de les províncies actuals de Sant a Fe i Córdoba Argentina Alguns arribaren fins a Corrientes el 1770 Foren evangelitzats pels jesuïtes, i actualment són totalment mestissats
zoque
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi que habita al sud de Mèxic, des de Chimalapa (Oaxaca) fins a Tuxtla-Gutiérrez (Chiapas) i Villahermosa (Tabasco).
Els zoques actualment són uns 20 000