Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
blasquisme
Història
Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco i Ibáñez
i el seu diari El Pueblo
, i individualitzat cap al 1896, arran de l’ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall.
El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…
Frederica Montseny i Mañé

Frederica Montseny
Història
Política
Anarquista.
Filla de Joan Montseny Federico Urales i de Teresa Mañé Soledad Gustavo Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela…
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis
© Fototeca.cat
Història
Anarcosindicalista.
Obrer del vidre, inicià la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable Així mateix, fou redactor gener del 1916 - febrer del 1917 i director febrer del 1917-20 d’ El Vidrio Alhora, també a Badalona, fou un dels fundadors de la federació local de societats obreres el 1915 i del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera 1915-20, que a partir del gener del 1917 dirigí La seva conversió a l’anarcosindicalisme i la seva experiència organitzativa,…
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
Extrema Esquerra Republicana
Partit polític
Partit republicà revolucionari, d’ideologia federal, proper a l’anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat com Avantguarda d’Extrema Esquerra Republicana (abril de 1932) i refundat al març de 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.
Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…
La Gran Guerra i la patronal
Port de València, sd GC Encara que l’Estat espanyol es va situar al marge del conflicte, la Primera Guerra Mundial alterà profundament les bases de l’economia catalana Arran de la contesa, es va ensorrar la competència que des de feia dècades exercien els productes europeus En conseqüència, determinades indústries i activitats conegueren un ràpid procés d’expansió que en circumstàncies normals difícilment s’hauria sostingut En altres àrees, com a Mallorca, fou la indústria del calçat la que va viure una etapa de prosperitat a causa, concretament, dels encàrrecs de l’exèrcit francès D’altra…
Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE…
, ,