Resultats de la cerca
Es mostren 1264 resultats
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la…
Josep Francesc Barrera
Música
Compositor.
Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir
cúria
Història
Divisió de la primitiva ciutat de Roma, que tenia trenta cúries, deu per cada tribu, i cadascuna era presidida per un curió.
Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
Castelldefels Hockey Club
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Castelldefels.
Fundat el 1967 sota el lideratge de Francisco Núñez, desaparegué durant la segona meitat de la dècada de 1980 arran del descens de l’equip sènior masculí de primera divisió catalana Alguns dels seus integrants anaren a l’altre club de Castelldefels, l’Olímpia El 2007 es refundà donant molta més importància als equips femenins Disposa d’equips en totes les categories
germaneta de l’Assumpció
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a París el 1865 per Esteve Bernat, agustí de l’Assumpció, amb la finalitat de recristianitzar les famílies habitant a les cases dels malalts de què hom té cura.
Als Països Catalans, el 1902 fou fundada la primera casa, al Poble-sec Barcelona, i el 1906 una segona casa, al carrer de Montcada, també a Barcelona Cremat el primer convent durant la Setmana Tràgica 1909, els membres se n'anaren a França, d’on tornaren el 1925, i fundaren una nova casa a Barcelona Més tard s’estengueren per tot l’Estat espanyol
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946
Arlequí

Arlequí Dibuix de Nicolas Bonnart, en Recueil des modes de la cour de France (vers 1680)
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
Societat del Born
Entitat recreativa fundada el 1840 per Sebastià Junyent i Comes, al barri barceloní del Born.
La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques