Resultats de la cerca

Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies

Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats al tronc…

La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…

El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI acabat el 1577, sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos hostatgeria i casa dels ermitans conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu segle XV Hom hi venera una imatge de marbre, gòtica segons la llegenda, una marededeu trobada

Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter

Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix

En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992

Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, tingué una activa vida política com a militant en el Partit Liberal És autor d’ Historia de Fuente la Higuera , de la qual només es publicà el primer volum 1921 A més d’una descripció general historicogeogràfica de la Font, s’hi narren els principals esdeveniments ocorreguts a la vila entre els s XIV i XVIII Dedicà una especial atenció a Joan de Joanes, pintor del retaule major de l’església parroquial, i inclogué annexos documentals relatius a l’època estudiada