La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses. Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma. En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg.
El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti. L’epidermis i el derma, en conjunt, tenen un gruix que oscil·la entre 0,5 mm i 4. L’hipoderma és la capa que té un gruix més variable, ja que en algunes zones del cos és gairebé inexistent mentre que en d’altres ateny uns quants mil·límetres.
En la pell es localitzen els anomenats annexos cutanis, unes estructures formades per cèl·lules diferenciades que realitzen funcions específiques. Els annexos cutanis principals són les glàndules sudorípares, les glàndules sebàcies, els fol·licles pilosos que formen els pèls, i les ungles.
També s’hi troben nombrosos vasos sanguinis per on circula la sang que nodreix les cèl·lules. Igualment, hi ha fibres nervioses, algunes de les quals són sensitives i d’altres regulen les funcions dels diversos elements que la componen.