Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Purāna
Grup d’escrits sànscrits del s VI al XVI.
Ocupen un segon lloc després dels escrits èpics Mahābhārata Rāmāyaṇa i formen part, no pas de la revelació ṣruti , sinó de la tradició smṛti N'hi ha 18 d’importants i un gran nombre de petits upapurāna , els quals, tot i haver estat aplegats tardanament, contenen materials antics que en justifiquen el nom ‘antic’ Sobresurten el Viṣṇu Purāna i el Bhagavata Purāna entre els sis referits a Vixnu, Skanda Purāna entre els sis referits a Xiva i Markandeya Purāna entre els sis referits a Brahmā
Museu de la Catedral de Sogorb
Museu
Museu fundat pel bisbe fra Lluís Amigó l’any 1915 amb obres recollides per les esglésies del bisbat de Sogorb, fou refet totalment i instal·lat en el claustre superior de la catedral després de la destrucció del 1936.
La institució, que s’obrí al públic el 1950, ha passat per diverses èpoques de crisi Hi són aplegats objectes artístics procedents de la catedral, de les esgésies del bisbat i de la cartoixa de Vall de Crist Les obres d’art religiós que segueixen en ús dins la catedral també són considerades colleccions del museu Posseeix un important conjunt de taules gòtiques, dos retaules renaixentistes de Vicent Macip, algunes escultures interessants gòtiques i renaixentistes i una bona collecció d’orfebreria Destaca la sèrie de teixits des del segle XV al XIX
Melcior Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix
Hortensi Güell i Güell
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid Amic de Joaquim Mir i de Picasso, com a pintor fou influït per l’estil de la Colla del Safrà Centre de Lectura de Reus, Museu Picasso de Barcelona Formava part d’un grup d’escriptors romàntics reusencs Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la seva obra pictòrica, aplegats el 1902 pel seu pare amb el títol Florescència Se suïcidà a la mar de Salou
Roberto Payró
Periodisme
Periodista i escriptor argentí.
Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames
Joan Lacomba i Guillot
Literatura catalana
Poeta.
Mestre, collaborà a la premsa valenciana amb crítica d’art i publicà nombrosos llibres de poemes en castellà Los niños cantan 1936, amb música de Manuel Palau, Libertad feliz 1937, Los cuatro horizontes 1938, Desnuda verdad 1939, Primavera sencilla 1939, Viento del destino 1954, entre d’altres Escriví també teatre en castellà Hombre en el sueño 1938 i Teatro épico infantil 1938 En català escriví els poemes aplegats en Jocs d’alfils 1935, Els poemes quotidians 1959 i L’any 1960 És autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo 1952
,
Luis Martín-Santos
Literatura
Escriptor i metge castellà.
S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per…
Blancaneu

Fotograma del llargmetratge Blancaneu i els set nans (Walt Disney, 1937)
Personatge femení protagonista del conte homònim dels germans Grimm.
Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…
Serafín Estébanez Calderón
Literatura
Escriptor andalús.
Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una…