Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-homes i el…
Els ateneus
Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera
© Fototeca.cat
Història
Militar
Cap militar carlí.
Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la…
Jaume Villanueva i Astengo
Història
Cristianisme
Literatura
Erudit.
Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…
, ,
Onda
La vila i el castell d’Onda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat entre el sector oriental de la serra d’Espadà i la de Cantallops i la plana litoral, i és drenat, al sector septentrional, pel Millars, les aigües del qual són controlades pel pantà del Sitjar, prop de la seva confluència amb la rambla de la Viuda (que forma en part el límit oriental del terme), i al sector meridional pel riu Sec de Betxí o de Sonella.
A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…
L’evolució del problament i el debat sobre el mapa administratiu
L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…