Situació
Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat.
Arxiu Gavín
Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG045916.
El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés. Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí. S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui (1 463 m), i una vegada aquí, gairebé seguint les corbes de nivell, un brancal a la dreta mena fins al santuari. Potser el trajecte fora més fàcil des de la carrerada del Cis, és a dir, baixant des de Belarta (Areny de Noguera). (JBP)
Història
El pare A. Faci va recollir la tradició oral que relaciona la fundació d’aquest santuari amb les activitats d’un llec cistercenc procedent del monestir de Poblet que en principi s’instal·là a l’altra banda de la serra, a Santa Maria de Queixigar. D’aquest germà Pere, conegut popularment com “el Monjo”, també es diu que hi trobà un tresor amagat amb les imatges de la Verge, sant Pere i sant Joan, i per a commemorar el prodigi hi bastí l’actual temple en honor de la Mare de Déu. Segons l’erudit Moner i de Siscar, però, la troballa de la marededeu del Cis data de l’any 1598.
El santuari gaudí de gran devoció a la rodalia. Els habitants de la serra del Cis, d’una i d’altra banda, s’hi aplegaven per celebrar la festivitat justament a les témpores de primavera, és a dir, el dimarts anterior a l’Ascensió, la qual cosa recorda les ancestrals pràctiques paganes. La capella tenia un ermità, a cura de Beranui i Pardinella, i encara es poden veure les ruïnes adossades de la casa per als pelegrins. La imatge moderna de la Mare de Déu es va traslladar a la parròquia de Beranui, mentre que el santuari resta avui pràcticament abandonat. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis és cobert amb volta apuntada i està precedit per un arc presbiteral també apuntat.
La porta original, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on es va edificar una casa adossada a la façana sud de l’església. La porta actual, amb un arc de mig punt de grans dovelles, s’obre a la façana de ponent. Respon a una reforma tardana de l’església, probablement coetània de la casa del costat sud del temple. A la mateixa façana de ponent s’obre una finestra d’una sola esqueixada, i un campanar d’espadanya d’un sol ull corona el mur.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, avui paredada.
L’aparell dels murs és força descurat. És format per carreuó, a penes treballat, disposat en filades desiguals, però regulars, que contrasta amb les dovelles perfectament tallades de les voltes, que palesen les formes constructives de la fi del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Faci, 1739
- Moner, 1878-80, vol. IV, pàg. 402
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 121-123