Resultats de la cerca

En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de Tràcia

Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Pere Crisòleg 432-452 l’anomenà màrtir La seva veneració fou exaltada especialment per l’emperador Justinià, davant Roma i la veneració de sant Pere, i restà ben palesa amb les dues basíliques a ell dedicades aquesta mateixa exaltació portà a la redacció, al segle VII, de la Passio sancti Apollinaris , totalment apòcrifa La seva festa se celebra el 23 de juliol

Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església

Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric

L’itàlic Apollinar, a les ordres del general bizantí Belisari, ocupa les Balears, que passen a integrar-se a la província de Mauritània

Còniques, llocs geomètrics, tangències, propietats mètriques, cercle i esfera, π val 211875/67441, espirals, sèries, mecànica, hidrostàtica Arquimedes, Apolloni

Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…