Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Benjamin White
Cristianisme
Missioner protestant de les Assemblees dels Germans.
Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius
Francesc Palau i Quer
Història
Carmelità.
En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós
Manuel Subirana
Cristianisme
Missioner.
Ordenat de sacerdot el 1834 i beneficiat de la collegiata de Manresa, fou company de predicació d’Antoni M Claret a Catalunya i, després del 1850, collaborador seu a Cuba El 1856 començà l’apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes Hom donà el nom de Subirana a la població on morí
mestre Fruchel
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor d’origen borgonyó, actiu a Castella durant la segona meitat del s XII.
Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta
felipa
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Mataró el 1858 pels germans Marc i Gertrudis Castañer i Seda, ajudats pel també germà Segimon, caputxí.
Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona
Mary Ward
Cristianisme
Fundadora religiosa anglesa.
Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra
Zoí
Associació religiosa fundada a Atenes, el 1907, per E.Mathópulos.
Formada majoritàriament per laics, amb un reglament d’inspiració monàstica, es consagrà, ja des de l’inici, a un treball d’apostolat i de formació catequística, i ha promogut sempre una renovació litúrgica molt important dins l’Església de Grècia Edita, a més de llibres, diverses publicacions periòdiques, entre les quals es destaca el setmanari Ζωή Fruit d’una escissió, en sorgí el grup parallel Sotir Σωτήρ, que edita també una publicació homònima
Victorio Oliver Domingo

Victorio Oliver Domingo
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat presbíter a Terol el 1954, estudià al Pontifici Institut Bíblic de Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura L’any 1972 fou ordenat bisbe auxiliar de Madrid, el 1976 bisbe de Tarazona, el 1981 bisbe d’Albacete, i entre el 1996 i el 2005 fou bisbe d’Oriola-Alacant, càrrec al qual renuncià per raons d'edat Entre el 1990 i el 1999 presidí la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal
Manuel Borràs i Ferré
Cristianisme
Bisbe auxiliar de Tarragona.
Cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Pontifícia de Tarragona, i l’any 1903 fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’apostolat, ocupà diferents càrrecs dins l’arquebisbat de Tarragona, com el de notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona El 1934 fou nomenat bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer Esclatada la Guerra Civil Espanyola, al juliol del 1936 fou empresonat a Montblanc, i al mes d’agost del mateix any fou cremat
Joan Vilar i Costa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana
,