Resultats de la cerca

Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo d’Aniana, i…

Fill de Carles II el Calb i d’Ermetruda, succeí el seu pare i fou coronat a Compiègne El 878 destituí Bernat de Gòtia de tots els honors, entre ells els comtats de Barcelona, Girona i Rosselló Sembla segur que Guifré I el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, rebé la investidura de Barcelona i Girona amb Besalú, i Miró el Vell, comte al Conflent, la de Rosselló, del qual ja s’havia apoderat al començament de l’any, fet que constituí un dels darrers nomenaments de comtes catalans pels reis francs a més, Lluís II concedí quatre preceptes per a Catalunya S'havia casat el 826 amb Ansgarda de…

Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics

Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat…

Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820…

Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406

De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i Dialogi , que…

Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània