Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
bioplaguicida
Agronomia
Dit del producte biològic emprat per a combatre diverses malalties o paràsits de les plantes cultivades.
La lluita biològica ha emprat tradicionalment insectes depredadors d’altres insectes Actualment s’utilitzen diversos microorganismes contra fongs i insectes, que s’apliquen en solucions aquoses com en els pesticides tradicionals El més popular és el bacteri Bacillus thuringensis , BT, que s’ha mostrat eficaç en la lluita contra diversos problemes, tot i que darrerament s’ha vist envoltat de certa polèmica, perquè ha estat emprat en enginyeria genètica per a introduir gens de resistència als atacs d’insectes en diversos conreus com el blat de moro o el cotó
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica
benzimidazole

Benzimidazole
©
Bioquímica
Compost aromàtic heterocíclic.
És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn, dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
arabina
Bioquímica
Constituent soluble en aigua de les gomes i especialment de la goma aràbiga
.
És un hidrat de carboni polímer de glúcids, de pes molecular elevat de 250 000 a 300 000, que dóna solucions aquoses molt viscoses, àcides, precipitables per subacetat de plom i per alcohol de 60° De composició complexa i variable, és formada per un nucli central àcid que fou anomenat àcid aràbic, el qual resulta de la condensació de la D-galactosa amb l’àcid D-glucorònic Aquest nucli és parcialment neutralitzat, formant sals de calci, potassi i magnesi, i és unit a poliòsids arabanes, galactanes, etc L’arabina purificada i dessecada forma una massa amorfa transparent
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca…
albúmina d’ou
Química
Clara d’ou dessecada.
Pólvora groguenca, amorfa, que equival a 7-8 vegades el seu pes de clara fresca Dóna solucions aquoses que es coagulen a 60-70°C S'obté diluint la clara amb aigua, batent, filtrant i evaporant Hom la fabrica en dues qualitats, tècnica i comestible És emprada en la clarificació de sucre i de vins, en les indústries alimentària, fotogràfica i d’adhesius i per a l’acabat de les pells preparació d’aprests que permeten d’obtenir brillantor intensa En fotografia, l’albúmina d’ou fou emprada per al positivat sobre paper —Niepce de Saint-Victor fou el primer a utilitzar-la— A la segona…
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons necessaris per…