Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
frare cugot
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de 20 a 30 cm d’alt, de fulles cordiformes o alabardades, d’espàdixs amb l’espata verdosa o rogenca i de fruits en baia.
Es fa sobretot en ullastrars i bosquines de les contrades mediterrànies marítimes
àrum
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’herbes del gènere Arum
, de la família de les aràcies, caracteritzades per llurs inflorescències en espàdix proveïdes de vistoses espates, entre les quals hi ha la sarriassa i la rapa blava.
papagai
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de fulles grosses, sagitades, generalment verdes amb taques blanques i amb els nervis vermells, i d’espàdixs amb l’espata verda a baix i blanca o groga a dalt.
És una espècie pròpia de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud, de la qual han derivat nombroses races de conreu, de colors i formes diversos, molt decoratives
serpentària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de fins a 100 cm d’alçària, tuberosa, fètida, d’escapus serpentí, de fulles pedatisectes i d’inflorescència en espàdix, amb l’espata lívida i l’eix d’un purpuri negrós.
El tubercle té virtuts expectorants, purgants i resolutives No es fa als Països Catalans, però hi havia estat conreada com a planta medicinal
rapa blava
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa, i d’inflorescència en espàdix, amb l’eix purpuri fosc i amb l’espata violada.
Creix en màquies i en llocs sorrencs o pedregosos, a les Balears i a les illes tirrèniques
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
rapa mosquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 30 a 60 cm d’alt, amb un gros tubercle arrodonit, amb fulles pedatisectes i embeinadores, i amb flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós i guarnit de llargs filaments, i d’espata violada i vellosa per dins.
Es fa en màquies i en terrenys pedregosos, a les Illes Balears, a Còrsega i a Sardenya
càlam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.
Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors
potos
Potos
© MPG
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les aràcies, amb tiges de fins a 20 m de llargada, fulles ovals o cordiformes, de 30 cm, de color verd clar brillant amb taques grogues, les adultes molt més grans i irregularment pinnatífides, i flors amb una espata d’uns 15 cm de llargada que només neixen en les plantes adultes.
Originària de les illes Salomon, la seva forma juvenil és molt conreada com a planta d’interior, ja que resisteix perfectament les condicions de sequedat ambiental
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…