Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Ramon II de Roergue
Història
Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).
Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o…
Pere de Foix
Cristianisme
Cardenal.
Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…
Bonifaci I
Cristianisme
Papa; elegit el 419.
Accentuà la primacia del bisbe de Roma suprimint el vicariat papal d’Arle i mantenint a Orient el de Tessalònica
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica…
Salon de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, al N de Marsella.
És centre d’una rica comarca olivarera Església gòtica de Sant Llorenç dels s XIII-XIV, època en què la ciutat pertangué als arquebisbes d’Arle
Vincent Willem van Gogh
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant holandès.
Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…
Maximí
Cristianisme
Bisbe.
Segons la llegenda i la tradició literària recollida per Mistral al cant XI de Mireia , evangelitzà Provença, juntament amb Tròfim d’Arle És considerat el primer bisbe d’Ais de Provença La seva festa se celebra el 8 de juny
Eimilda
Història
Comtessa de Barcelona.
Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle
Hišām ibn ‘Abd al-Malik
Història
Desè califa omeia, germà i successor de Yāzid II.
Durant el seu govern el califat assolí la màxima expansió Abd al-Raḥmān al-Gāfiqī conquerí Bordeus 732, i Uqba ibn Ḥaǧǧaǧ al-Salūlī conquerí Arle, Avinyó, Lió i Valença del Delfinat 735 Hagué de sufocar una rebellió dels berbers, descontents d’haver de pagar tribut
Lotari II de Lotaríngia
Història
Rei de Lotaríngia (855-869).
Fill de l’emperador Lotari I, que li deixà els territoris entre el Rin, el Mosa i l’Escalda, amb Frísia Lluità contra el seu oncle Carles II el Calb, i a la mort del seu germà, l’emperador Lluís II, s’annexà Lió, Arle i Viena del Delfinat