Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
condensador
A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.
El primer tipus de condensador ideat fou l' ampolla de Leiden , posteriorment perfeccionat els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge , etc En…
Ondara
L’Ajuntament i l’església d'Ondara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’androna litoral del nord del prebètic valencià, on desemboca el Girona, que comença a bastir el seu delta aigua avall de la vila.
La major part del terme és a menys de 50 m d’altitud, i els barrancs de l’Alberca i de la Marjal van a morir a antics aiguamolls El secà cobreix 548 ha on la vinya ocupa el 27% dels conreus, i la resta ametllers, garrofers i cereals El regadiu aigua elevada ocupa 347 ha d’horta i 88 ha de cítrics i hortalisses La seda, important al segle XVIII, i el bestiar menut més de mil caps al s XVI han desaparegut Al capítol industrial només cal destacar una empresa d’estructures metàlliques establerta el 1966 amb plantilla forània, que fabrica jàsseres, bigues i armadures destinades a naus industrials…
descàrrega
Electrònica i informàtica
En un condensador, neutralització de les càrregues de les armadures i igualació, per tant, dels potencials d’aquestes.
biela
biela d’una armadura
Construcció i obres públiques
En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant.
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
caló
Pesca
Peça, antigament de fusta, on van a parar les armadures de suros i ploms i que al mateix temps va unida a la malleta.
terra armada
Construcció i obres públiques
Geologia
Sistema constructiu que utilitza la terra com a material, associant-la per fregament amb les armadures i disposant el parament exterior amb escames de formigó.
Hom l’utilitza sovint en murs de contenció, sobretot si es preveuen assentaments diferencials importants del terreny de fonamentació
cordó
Fructicultura
Tipus de poda de formació que comporta la utilització d’armadures i que consisteix a deixar en l’arbre fruiter un eix o uns quants.
Segons la disposició dels eixos, els cordons poden ésser verticals, inclinats, ondulats o horitzontals
formigó pretesat
Construcció i obres públiques
Formigó al qual, de manera prèvia a la seva utilització, hom ha introduït un estat inicial favorable de tensions, normalment mitjançant el tesat d’armadures actives.
Hom distingeix entre formigó pretesat, quan és pretesat amb armadura pretesa, i formigó posttesat, és a dir, pretesat mitjançant armadura posttesa
formigó armat
Construcció i obres públiques
Formigó a l’interior del qual hom disposa armadures metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.