Resultats de la cerca

En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos…

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

És anomenada intermitent quan afecta, a intervals més o menys regulars, una articulació o unes quantes, que s’inflen bruscament sense cap motiu aparent i sense acompanyament de febre

Pot ésser causada per la rigidesa dels teixits intraarticulars, per modificacions periarticulars o bé per la soldadura dels ossos que constitueixen l’articulació Aquest darrer tipus, anomenat anquilosi veritable , pot tenir una etiologia inflamatòria tuberculosi, hemorràgia o reumatisme o traumàtica Hi ha l' anquilosi quirúrgica emprada com a mitjà terapèutic

L’ús de l’artroscòpia s’ha anat estenent durant els darrers anys, tant pel que fa a la seva aplicació com a mètode de diagnosi de la patologia de les articulacions com per les possibilitats que el mètode ofereix per a corregir les alteracions internes de les articulacions mitjançant tècniques quirúrgiques que eviten la cirurgia tradicional L’aplicació de la tècnica actualment és molt difosa per a la diagnosi i el tractament de la patologia del genoll, però cada cop s’utilitza més per a tractar la patologia d’altres articulacions colze, turmell, espatlla, canell, etc Avui dia, l’avenç…

Els moviments d’aquesta articulació són molt limitats

La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives

Sol coincidir parcialment amb el moment distensiu de l’articulació precedent

En català, es dóna normalment, però no necessàriament, quan una dental va seguida d’una articulació posterior per exemple, tub enfront de tip

S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…